_
_
_
_
_

“Venc un boli i regalo dues entrades”

El Parlament de Catalunya debat una llei que prohibeix la revenda d'entrades per Internet, un mercat on hi ha venedors que, per si de cas, s'inventen fórmules per disfressar-la

Tomàs Delclós
Concert d'U2 a Barcelona l'any 2009.
Concert d'U2 a Barcelona l'any 2009.vicens giménez

¿Voleu anar a un dels concerts d’U2 l’octubre d’aquest any a Barcelona? Per als dels dies 5 i 6, les entrades estan esgotades. Per al del dia 9, n’hi ha, però no de tota mena. Un remei és comprar-les a una revenda d’Internet. Es pot fer? Encara que hi ha una disputa teòrica sobre la legalitat d’aquest mercat telemàtic, el fet és que hi ha webs que n’ofereixen i reivindiquen que no hi ha cap llei que ho impedeixi. D’altres, per si de cas, particularment als webs d’anuncis breus o subhastes, s’estimen més curar-se en salut i no et venen entrades directament. Et venen un boli o una postal i, si ho compres, et “regalen” les entrades. A l'eBay, un cas, un boli Bic i dues entrades “regalades” per al concert del 5 d’octubre costen 350 euros. Un altre, ofereix un bolígraf promocional de la marca de lubricants Total (molt rar, diu al seu post) i dues entrades, “regalades” pel mateix concert, per 599 euros. A milanuncios hi ha un particular que ven “quatre sobres” i regala quatre entrades per al dia 6. Cada sobre, diu, val 250 euros. Les entrades, segueix, són a una zona immillorable a l’alçada de l’escenari.

Als webs que s’anuncien dedicats a la revenda entre particulars i en què no hi ha regals d’amagatotis, una de les entrades més cares és a Ticketbis. És per al 5 d’octubre i costa 2.646,70. Se n’ha de comprar dues. Per al dia 9, una entrada Premium Vip Party comprada a la venda directa (Ticketmaster) costa 435 euros però ja hi ha qui n’ofereix a llocs de revenda per 1.200 euros.

Aquest dimecres, al Parlament de Catalunya comença la tramitació d’una llei “d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives” on l’article 15 diu expressament que “està prohibida la venda i revenda d’entrades per persones, llocs o plataformes tecnològiques constituïdes legalment, que no hagi estat autoritzada pels titu­lars, explotadors i organitzadors de les activitats. En aquests supòsits es procedirà, com a mesura cautelar, a la retirada immediata i al comís de les entrades i dels diners objecte de la transacció, sens perjudici de la iniciació d’un procediment sancionador”. I el debat ja s’ha escalfat.

A Espanya està prohibida “la venda i la revenda al carrer o ambulant de localitats”. Ho diu el reglament general de Policia d’Espectacles que va redactar-se l’any 82, el del Mundial de Futbol. La revenda està clarament prohibida al carrer. Però a Internet? Un advocat com Joaquín Muñoz defensa des d'Internet, centrant-se en els esdeveniments esportius, la seva il·legalitat argumentant que el Codi Civil estableix que serà procedent “l’aplicació analògica de les normes” quan no contemplin un supòsit determinat, però en regulin un altre de molt semblant. A més, argumenta, les entrades són un títol de propietat de l’organitzador i només donen al comprador el dret d’entrar al recinte, però no el de vendre-la sense el permís el primer.

Un 17, 2 % dels catalans que han comprat una entrada declara haver-la revenuda

Victor Domingo, president de l’Associació d'Internautes, sosté una opinió totalment contrària i s’oposa a la prohibició que cuina el parlament català. “Es pot regular el tema, però no trinxar-lo”, comenta. Considera que és admissible controlar la revenda professional, de qui compra vint o trenta entrades directament per fer negoci en el mercat de segona mà, “però no té sentit prohibir a qui té un parell d’entrades que les pugui vendre perquè, per exemple, no pot anar al concert”. Per a Domingo, aquesta mena d’iniciatives legislatives van en contra del consum col·laboratiu tan propi d’Internet. Per reforçar els seus arguments, l ‘associació ha publicat una enquesta feta a Catalunya. L’estudi parteix del fet que el 59,8 % de la població resident a Catalunya ha comprat entrades en els darrers dotze mesos i un 75,6 % ho ha fet per Internet. Aquestes compres són més freqüents entre els joves (un 72,2% entre els consumidors de 18 a 25 anys) que entra les persones més grans (un 46,6% entre els consumidors de 55 a 65 anys).

A l’enquesta, un 63,6% considera que una vegada ha comprat l’entrada aquesta és de la seva propietat “i pot fer amb ella el que vulgui, fer-la servir, regalar-la, revendre-la”. Solament un 17% pensa que l’organitzador o l’artista protagonista del concert pot limitar l’ús de l’entrada venuda. Domingo subratlla que el comprador té un clar, i lògic, sentit de la propietat de l’entrada comprada. Un 52% pensa que se li ha de permetre triar la manera de revendre-la i un 45,9% creu que és ell qui ha de fixar-ne el preu. Un 19,1% admet que alguna vegada no ha pogut fer servir aquestes entrades. D’aquests, el 53,7 les ha donat a un amic o familiar. Un 17, 2 declara haver-les revenut.

Els webs de revenda, per reforçar el seu mercat, fan publicitat de les seves garanties. Encara que totes subratllen que no són elles les venedores de les entrades, ho és qui les oferta, i tampoc en fixen el preu, anuncien controls com per exemple que són ells els que verifiquen l’autenticitat de l’entrada i la remeten al comprador (tengoentradas) o no paguen al venedor fins que s’ha comprovat que el comprador ha pogut fer-la servir (ticketbis).

L'esmentat article, segons un diputat que ha demanat l'anonimat, es va redactar amb l'ànim d'evitar els fraus de la revenda. Aquest diputat no descarta correccions tècniques durant la tramitació de la llei.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_